PostHeaderIcon Com hauria de ser el PPEU (Partit Pirata Europeu)?

Quan vam establir per què volíem un Partit Pirata Europeu [link Blogpost 2], vam oblidar mencionar que en les discussions prèvies diverses persones van expressar les seves reserves respecte una estructura formalitzada per al PPEU. El risc més gran d’un PPEU sense estructura formal és que les persones treballaran en els mateixos temes sense saber-ho, malbaratant temps i recursos en comptes de concentrar-los. Una solució seria la creació de grups de treball – cada grup s’encarregaria de tasques específiques (per exemple, organització de campanyes, equip de premsa, ajudar partits nous). S’hauria de mantenir un registre central de grups de treball per evitar la creació de múltiples equips que treballessin en paral·lel en els mateixos temes. Una altra opció seria que cada Partit Pirata delegués al menys un pirata perquè treballés regularment en un grup de treball del PPEU que es dediqués als temes més necessaris. Tot i que aquest model garantiria la participació de tots els Partits Pirata de la UE/Europeus, llevaria recursos humans de partits nacionals que potser no s’ho poguessin permetre.

De tota manera, pensem que un PPEU estructurat té molts avantatges (vegeu el 2n article [link]) tot i que no restringeixi la creació d’estructures menys formalitzades. S’haurien de crear grups de treball especials, en particular per a la planificació de la campanya electoral de la UE – però es poden crear dins o en paral·lel a l’estructura del PPEU per garantir que es compleixin els avantatges dels dos models.

Com que un PPEU estructurat no limita la creació i gestió de grups de treball especials europeus, continuarem discutint algunes qüestions bàsiques en relació a la seva estructura i forma.

Les plantejarem com una sèrie de preguntes i en donarem possibles respostes. Aquestes respostes no són les úniques possibles a aquestes preguntes, més aviat són les respostes que ja se li han acudit a les persones que han participat en aquesta discussió. Pensem que la majoria d’aquestes són les preguntes que hauríem d’intentar respondre durant la ponència del PPEU a Praga, mentre que d’altres s’haurien d’abordar durant la redacció de l’esborrany dels estatuts (i les successives votacions al respecte durant la conferència fundacional).

1. La primera pregunta és geogràfica: quines nacions hi volem incloure?

Possibles respostes:

  • Només nacions de la UE
  • Nacions de la UE com a membres de ple dret i nacions de fora de la UE com observadors i/o amb participació o votació reestringida.
  • Nacions de la UE i aquells que hi estan lligats directament per tractats (tals com països a l’EFTA com Suïssa, Noruega, i Islàndia) com a membres de ple dret, així com també països candidats (Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia, …; tingueu en compte que Turquia també n’és un país candidat), i Partits Pirata d’altres nacions europees com a observadors i/o amb participació o votació restringida.
  • Tots els Partits Pirata europeus com a membres de ple dret (i aleshores cal que decidim com definim Europa, d’acord amb les definicions més noves fins i tot el Kazakhstan i Azerbaidjan tenen territori europeu). Això inclouria els Partits Pirata de Bielorússia, Rússia i Ucraïna.
2. La segona pregunta és organitzativa: quin tipus d’afiliació(ns) volem?
  • Opció A: alguns han proposat que s’hauria d’organitzar com el PPI (Pirate Parties International): la mateixa quantitat de vots per a cada nació (amb possible afiliació restringida o com a d’observador per als partits regionals i organitzacions com les Joventuts Pirates, el PPI i Pirates Sense Fronteres).
  • Afiliació restringida és el que els Verds Europeus tenen per a partits de fora de la UE; va una mica més enllà que l’afiliació d’observador, però no arriba a tenir ple dret. Què implicaria això exactament ha de ser debatut durant la preparació de la conferència fundacional.
  • Opció B: una altra idea era organitzar-lo amb afiliacions de bases, tot donant afiliació automàtica a cada pirata individual (a través del seu partit nacional) o donant-li l’opció de sol·licitar afiliació individual. En aquesta alternativa cada pirata tindria un vot.
Hi ha una sèrie de problemes amb els dos sistemes, A i B:

  • Respecte l’opció A, està molt allunyada de l’ideal de les bases (en el sentit de Basisdemokratie) que molts pirates s’estimen tant. Això és perquè només els Partits Pirata (i no cada pirata) serien membres de l’organització. El problema potencial aquí és que els pirates individuals no són iguals quan els representa el seu partit: un vot del Partit Pirata de Luxemburg teòricament representa menys pirates que un del Partit Pirata de Suècia i, per tant, un sol pirata de Luxemburg, per exemple, té més representació que un pirata d’Alemanya o França.
  • A part del fet que l’opció B és molt poc pràctica, hi ha el perill que els Partits Pirata més grans (com l’alemany) votin el seu punt de vista com el punt de vista principal del PPEU, tot imposant la seva idea de democràcia als pirates d’altres nacions. Això donaria com a resultat una organització poc plural.
  • Opció C: com a sol·lució de compromís, hi ha la proposta de tenir una combinació de les dues opcions A i B
  • C1: un sistema amb dues cambres, una que estigués formada pels pirates individuals, i una altra on cada partit nacional (o confederació en el cas d’Espanya) tingués un vot. Per poder aprovar quelcom hauria de tenir algun tipus de majoria (s’ha proposat del 50% o més) en les dues cambres. Aquest es podria veure com plantejament plural i democràtic.
  • C2: una organització on les directives que condueixen els assumptes organitzatius es decidissin per una cambra de representants dels Partits Pirata, mentre que l’agenda política es decidís pels membres individuals dels Partits Pirata a títol d’1 persona-1 vot (això també ens donaria temps per a definir millor les coses, ja que l’organització s’haurà de construir abans d’haver de definir un full de ruta política).
  • De tota manera, això no resoldria el problema de si es pot portar a terme amb èxit o no. Degut a la relativa grandària del continent europeu, una Assemblea General (AG) a Barcelona hi portaria molts pirates catalans però no gaires suecs o grecs farien el viatge. S’han proposat AG descentralitzades i el vot electrònic per a solventar aquests problemes. Però el primer no s’ha provat i el segon no s’accepta com una bona manera de realitzar vots decisius per una sèrie de Partits Pirata. Addicionalment, la votació electrònica requeriria tenir en compte diferents llengües per no excloure’n  els pirates que no parlin anglès.
  • Opció D: una altra forma seria emprar un sistema de representació proporcional, basat en la població de cada nació (com està fent el Parlament Europeu). Alternativament, es podria tenir en compte els vots rebuts per cada partit a les últimes eleccions europees. Quants més vots hagués rebut, més en tindria dins PPEU.
  • Però com que és possible que no tots els partits pirates s’hagin presentat a les últimes eleccions europees i que algunes nacions ni tan sols tenen partit pirata propi, aquest sistema no és encara una solució viable per a PPEU. (tot i què els Verds Europeus, PES i l’ELDR empren aquest sistema combinat  amb un mínim de vots per a cada partit membre).
  • Per ara i tant, només sembla funcional l’opció A. Considerant que molts pirates troben urgent i imperiosament necessari fer un esforç de coordinació i acció conjunta de cara a les eleccions europees del 2014, aquest podria ser el nostre model de treball.
  • Similarment a com fan els Verds Europeus [1], els pirates individuals que són importants per a les tasques de PPEU (com els Parlamentaris Europeus, la Junta, o altres persones considerades importants) podrien esdevenir membres honoraris, i això podria ser estès a tots els pirates europeistes, però sense dret de vot associat..
  • Es podria posar als estatuts que aspirem a evolucionar cap a alguna cosa propera a l’opció C a llarg termini. Tot i això, una idea alternativa seria emprar Pirates Sense Fronteres com un lloc on els pirates europeistes puguin treballar conjuntament i que PPEU es centrés en la feina de campanya, amb una estructura semblant a l’opció A.
  • Com s’ha esmentat més amunt, decidir qui s’inclou com a membre observador també és un repte. Partits com Catalunya, subdivisions regionals com els lands alemanys, organitzacions supranacionals com PPI i Pirates Sense Fronteres, els Young Pirates, les seves possibles organitzacions paraigües i païssos en zones frontereres com el nord d’Àfrica, són tots candidats a membre observador que s’hauran de valorar particularment.
Com podeu veure, encara hi ha un munt de temes a debatre i decidir, i potser podeu donar-nos un punt de vista sobre el tema de l’afiliació sobre el que encara no s’ha pensat gaire. Fins i tot si no podeu venir a Praga, sempre tindreu la possibilitat de participar de forma remota i dir-nos la vostra opinió per avançat, i així ho podrem plantejar en el vostre nom en el seu moment. Quanta més gent contribueixi al procés, millor funcionarà tot plegat, n’estem ben segurs. Així doncs, treballem plegats, uniu-vos a l’Eixam Pirata!

Justus Römeth (@DarthSquig)
Martina P. (@LunaLoof)
Benjamin Siggel (@crackpille)
Jerry Weyer (@jerryweyer)
Jens Seipenbusch (@seipenbusch)
Steffen Ortmann (@ortsman)

Leave a Reply